Page 26 - objectiu_afosants_3
P. 26
ARTÍCLES
La geometria de Gaudí com a inspiració fotogràfica
Per José Antonio Fernández
Abans d’explicar-vos perquè des de fa uns quants anys
dedico una part del meu temps fotogràfic a l’obra de
Gaudí, deixeu-me dir unes paraules introductòries sobre
la seva obra, per a que entengueu millor aquest lligam
amb la fotografia.
Com tots sabeu, Gaudi es va inspirar força en la natura, per
crear les bases més sòlides de la seva obra arquitectònica.
La manera en com Gaudí utilitza formes i estructures, és
el que el va distingir de molts altres arquitectes, ja que
va veure que la geometria és troba en la natura, de forma
molt visible. De fet, descobreix un munt de possibilitats
que fins a aquella època eren desconegudes. El mestre,
parteix de formes naturals, és a dir, del model natural i
adapta la seva obra, recreant-se en formes que ell, com
ningú, veu en tota mena d’elements naturals. De les 1
branques dels arbres en treu les hipèrboles, les paràboles,
les espirals, les el•lipses. També les veu a les extremitats
de les persones i dels animals. Així, podem parlar de les
el•lipsoides, helicoides, paraboloides, hiperbòlics, reglats,
quàdrica, guerxes o arborescent com a figures constants
a l’obra de Gaudí.
Com dominava la geometria de l’espai, jugava amb ella
a l’hora de crear estructures, tant de sosteniment, com
columnes i arcs, però també a les façanes. La geometria,
en Gaudí, més que en ningú altre, es converteix en
l’essència de l’arquitectura. El mestre busca, per una
banda, assegurar l’estabilitat i per una altra que l’obra
mostri tot l’art que ell és capaç de crear.
El seu domini de la tècnica i de la geometria és tal, que
no té cap dubte en invertir el sistema tradicional de 2
construcció de voltes i del sistema d’ancoratge al terra
(La Pedrera, foto 1) passa a un sistema de penjat del sostenint el sostre, representaven quelcom natural, fins
sostre (Colònia Güell, foto 2) que un temps després, en un llibre d’art de la llibreria del
Per tant, i resumeixo, Gaudí, és diferencia de la resta de Col•legi d’Arquitectes de Barcelona, vaig trobar que feia
grans arquitectes perquè va mirar i va trobar com construïa referència a un fèmur humà.
la pròpia natura. Va construir, mirant el món natural i no
l’arquitectura euclidiana de formes quadrades, circulars o A La Pedrera, una tarda del mes de gener vaig trobar i
triangulars. també vaig poder fotografiar, una de les figures que
mes m’han impactat de l’obra de Gaudí: un cos de dona,
La hiperboloide és la forma del fèmur. Es pot veure en les vist lateralment (5). És això? No ho sé, però em quedo
formes de les columnes de les finestres del saló principal amb allò que sentim segons abans de disparar: una
–avui destinat a tota mena d’actes i convencions- del mena d’inspiració, el que veiem pel visor de la càmera
primer pis de la Casa Batlló, al Passeig de Gràcia de i que intentem interpretar a la nostra manera. El cel fosc
Barcelona, i que, com es pot veure en la fotografia (3), d’aquella tarda, que anunciava una imminent turmenta, va
té forma d’os. El motiu per fer aquesta fotografia, va ser, dibuixar un fons dramàtic i tenebrós reforçant el motiu
el veure i captar la llum intensa del carrer i d’ intentar principal; allò que sempre esperem els fotògrafs, una
controlar-la des de dins de la sala, però quan la feia, llum diferent i impactant.
pensava que aquestes dues columnes tan impactants,
26 Objectiu AFOSANTS Nº3 | Maig 2015
La geometria de Gaudí com a inspiració fotogràfica
Per José Antonio Fernández
Abans d’explicar-vos perquè des de fa uns quants anys
dedico una part del meu temps fotogràfic a l’obra de
Gaudí, deixeu-me dir unes paraules introductòries sobre
la seva obra, per a que entengueu millor aquest lligam
amb la fotografia.
Com tots sabeu, Gaudi es va inspirar força en la natura, per
crear les bases més sòlides de la seva obra arquitectònica.
La manera en com Gaudí utilitza formes i estructures, és
el que el va distingir de molts altres arquitectes, ja que
va veure que la geometria és troba en la natura, de forma
molt visible. De fet, descobreix un munt de possibilitats
que fins a aquella època eren desconegudes. El mestre,
parteix de formes naturals, és a dir, del model natural i
adapta la seva obra, recreant-se en formes que ell, com
ningú, veu en tota mena d’elements naturals. De les 1
branques dels arbres en treu les hipèrboles, les paràboles,
les espirals, les el•lipses. També les veu a les extremitats
de les persones i dels animals. Així, podem parlar de les
el•lipsoides, helicoides, paraboloides, hiperbòlics, reglats,
quàdrica, guerxes o arborescent com a figures constants
a l’obra de Gaudí.
Com dominava la geometria de l’espai, jugava amb ella
a l’hora de crear estructures, tant de sosteniment, com
columnes i arcs, però també a les façanes. La geometria,
en Gaudí, més que en ningú altre, es converteix en
l’essència de l’arquitectura. El mestre busca, per una
banda, assegurar l’estabilitat i per una altra que l’obra
mostri tot l’art que ell és capaç de crear.
El seu domini de la tècnica i de la geometria és tal, que
no té cap dubte en invertir el sistema tradicional de 2
construcció de voltes i del sistema d’ancoratge al terra
(La Pedrera, foto 1) passa a un sistema de penjat del sostenint el sostre, representaven quelcom natural, fins
sostre (Colònia Güell, foto 2) que un temps després, en un llibre d’art de la llibreria del
Per tant, i resumeixo, Gaudí, és diferencia de la resta de Col•legi d’Arquitectes de Barcelona, vaig trobar que feia
grans arquitectes perquè va mirar i va trobar com construïa referència a un fèmur humà.
la pròpia natura. Va construir, mirant el món natural i no
l’arquitectura euclidiana de formes quadrades, circulars o A La Pedrera, una tarda del mes de gener vaig trobar i
triangulars. també vaig poder fotografiar, una de les figures que
mes m’han impactat de l’obra de Gaudí: un cos de dona,
La hiperboloide és la forma del fèmur. Es pot veure en les vist lateralment (5). És això? No ho sé, però em quedo
formes de les columnes de les finestres del saló principal amb allò que sentim segons abans de disparar: una
–avui destinat a tota mena d’actes i convencions- del mena d’inspiració, el que veiem pel visor de la càmera
primer pis de la Casa Batlló, al Passeig de Gràcia de i que intentem interpretar a la nostra manera. El cel fosc
Barcelona, i que, com es pot veure en la fotografia (3), d’aquella tarda, que anunciava una imminent turmenta, va
té forma d’os. El motiu per fer aquesta fotografia, va ser, dibuixar un fons dramàtic i tenebrós reforçant el motiu
el veure i captar la llum intensa del carrer i d’ intentar principal; allò que sempre esperem els fotògrafs, una
controlar-la des de dins de la sala, però quan la feia, llum diferent i impactant.
pensava que aquestes dues columnes tan impactants,
26 Objectiu AFOSANTS Nº3 | Maig 2015
