Page 7 - objectiu_afosants_2
P. 7
Una tarda amb ... Carme García de Ferrando
donant-se a conèixer com a Carme García de Ferrando,
fent servir el cognom del seu marit, per a no fer-lo enfadar i
només signant amb el seu nom complet: CARME GARCÍA
PADROSA, en els seus quadres, que pintava. Alguns d’ells,
adornen les parets de casa seva.
Guanyadora d’un munt de concursos, entre ells el prestigiós
Luis Navarro l’any 1963 o el Nikon a l’any 1973.
Mostra els diplomes d’uns premis que va guanyar a Rússia i
recorda amb la satisfacció de la feina ben feta, l’exposició “
Fotógrafas pioneras en Cataluña”que es va inaugurar el 2008
a la Casa de Catalunya a París, que acollia la mostra de deu
dones que van ser pioneres en un art que fins aleshores es
considerava d’homes.
Somriu quan recorda un viatge en cotxe i una pedra els
esquerdà el vidre: El meu marit es va enfadar, però jo en
aquell moment vaig veure una foto. El parabrisa esquerdat
desdibuixava un paisatge que no vaig voler perdre i vaig
fer la foto.
No li costa gens començar a mostrar les seves fotografies.
N’hi ha tantes !!! I parla de totes elles amb una estimació que
s’encomana. Recorda els detalls, on van ser preses, com les
va treballar… i és un plaer veure una catifa de fotografies
explicades per la seva autora. Així em diu: La bona fotografia
abans de fer-la, s’ha de pensar.
Hi ha que són un fidel reflex de l’època i de les tradicions.
I explica com tractava d’anar allà on es celebraven festes
populars i actes cívics i religiosos aprofitant les vacances.
Un d’aquells actes als que procurava assistir i captar-los
amb la seva càmera rememora la benedicció de la ciutat de
Barcelona des dels terrats de la Catedral, el 3 de maig a les
vuit del matí. Imatges que li han estat demanades per a formar
part de l’Arxiu de la Ciutat i que molt gustosament ha ofert,
perquè com ella diu: D’homes en tenen moltes, però de
dones…molt poquetes.
Objectiu AFOSANTS Nº2 | Gener 2015 7
donant-se a conèixer com a Carme García de Ferrando,
fent servir el cognom del seu marit, per a no fer-lo enfadar i
només signant amb el seu nom complet: CARME GARCÍA
PADROSA, en els seus quadres, que pintava. Alguns d’ells,
adornen les parets de casa seva.
Guanyadora d’un munt de concursos, entre ells el prestigiós
Luis Navarro l’any 1963 o el Nikon a l’any 1973.
Mostra els diplomes d’uns premis que va guanyar a Rússia i
recorda amb la satisfacció de la feina ben feta, l’exposició “
Fotógrafas pioneras en Cataluña”que es va inaugurar el 2008
a la Casa de Catalunya a París, que acollia la mostra de deu
dones que van ser pioneres en un art que fins aleshores es
considerava d’homes.
Somriu quan recorda un viatge en cotxe i una pedra els
esquerdà el vidre: El meu marit es va enfadar, però jo en
aquell moment vaig veure una foto. El parabrisa esquerdat
desdibuixava un paisatge que no vaig voler perdre i vaig
fer la foto.
No li costa gens començar a mostrar les seves fotografies.
N’hi ha tantes !!! I parla de totes elles amb una estimació que
s’encomana. Recorda els detalls, on van ser preses, com les
va treballar… i és un plaer veure una catifa de fotografies
explicades per la seva autora. Així em diu: La bona fotografia
abans de fer-la, s’ha de pensar.
Hi ha que són un fidel reflex de l’època i de les tradicions.
I explica com tractava d’anar allà on es celebraven festes
populars i actes cívics i religiosos aprofitant les vacances.
Un d’aquells actes als que procurava assistir i captar-los
amb la seva càmera rememora la benedicció de la ciutat de
Barcelona des dels terrats de la Catedral, el 3 de maig a les
vuit del matí. Imatges que li han estat demanades per a formar
part de l’Arxiu de la Ciutat i que molt gustosament ha ofert,
perquè com ella diu: D’homes en tenen moltes, però de
dones…molt poquetes.
Objectiu AFOSANTS Nº2 | Gener 2015 7
