Page 6 - objectiu_afosants_2
P. 6
ARTÍCLES
Una tarda amb ...
Carme García de Ferrando
Per Pilar Castillo Pla
Parlar amb la Carme García de Ferrando és parlar amb
part de la història de la fotografia i de la història del
segle XX.
Va néixer a Barcelona el 17 de juliol de 1915. No cal
fer gaires càlculs per adonar-nos que el proper juliol la
Carme farà 100 anys.
Vaig tenir el plaer de conèixer-la fa uns tres anys. Li agrada
enraonar i rebre visites.
Ella ja surt poc de casa, diu que es cansa.
Obre amb un somriure la porta de casa seva com ens obre
la porta als seus records. Aquells records d’infantesa, de
joventut marcada per la Guerra Civil, de la seva vida familiar,
de la seva vida entre líquids de revelar a la cuina de casa quan
tots dormien.
Ha sigut i és una dona inquieta, amb inquietuds pròpies.
Filla d’una pantolonera i òrfena de pare des dels dos anys.
A la seva infantesa va patir una infecció a l’ull esquerre que li
minva la visió fins a deixar-li només un arc de llum.
Ella volia estudiar a la Llotja, volia pintar, però va haver de
deixar la pintura per a estones de distracció i ajudar a
l’economia familiar treballant en un taller d’enquadernació,
del que va ser la responsable quan va esclatar la guerra. Ella
comptava aleshores 20 anys.
La feina del taller, l’alternava amb torns en una fàbrica fent
espoletes per a les bales de morter.
I és en mig d’aquesta guerra que va marcar els anys de tanta
gent quan es casa amb en Joan Ferrando i amb qui va celebrar
les noces de brillants. Setanta-cinc anys són tota una vida. A
hores d’ara, en Joan ja no hi és.
“D’amagatotis” d’en Joan es va apuntar a un curs que oferia l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya per a dones, ja que va
pensar que seria una manera d’estalviar, doncs el més car
no era la càmera en sí mateixa, ni el rodets de pel•lícula sinó
el revelat de les fotografies. Així que no en va dubtar: ”... si
aprenia a revelar les fotos podria fer més fotos !!!
Després d’aquest primer curs, van venir uns altres i va deixar
volar la seva creativitat, la seva manera de veure la vida.
Fins i tot va fer un curset de cinema a l’Agrupació Fotogràfica
de Catalunya per a després regalar-li una càmera al seu marit
i així mentre ell anés filmant, poder ella fer les fotografies que
volia”sense que l’empipés”.
I li fan una proposta per a dedicar-se a la fotografia de publicitat
a nivell professional, però temps era temps quan les dones
casades per a poder treballar, necessitaven el permís del marit
i en Joan no ho va veure bé. Ell creia que com afició estava bé,
però no calia anar més enllà. Tot i així, la Carme no va deixar
de fer fotografia i de presentar les seves imatges a concursos,
6 Objectiu AFOSANTS Nº2 | Gener 2015
Una tarda amb ...
Carme García de Ferrando
Per Pilar Castillo Pla
Parlar amb la Carme García de Ferrando és parlar amb
part de la història de la fotografia i de la història del
segle XX.
Va néixer a Barcelona el 17 de juliol de 1915. No cal
fer gaires càlculs per adonar-nos que el proper juliol la
Carme farà 100 anys.
Vaig tenir el plaer de conèixer-la fa uns tres anys. Li agrada
enraonar i rebre visites.
Ella ja surt poc de casa, diu que es cansa.
Obre amb un somriure la porta de casa seva com ens obre
la porta als seus records. Aquells records d’infantesa, de
joventut marcada per la Guerra Civil, de la seva vida familiar,
de la seva vida entre líquids de revelar a la cuina de casa quan
tots dormien.
Ha sigut i és una dona inquieta, amb inquietuds pròpies.
Filla d’una pantolonera i òrfena de pare des dels dos anys.
A la seva infantesa va patir una infecció a l’ull esquerre que li
minva la visió fins a deixar-li només un arc de llum.
Ella volia estudiar a la Llotja, volia pintar, però va haver de
deixar la pintura per a estones de distracció i ajudar a
l’economia familiar treballant en un taller d’enquadernació,
del que va ser la responsable quan va esclatar la guerra. Ella
comptava aleshores 20 anys.
La feina del taller, l’alternava amb torns en una fàbrica fent
espoletes per a les bales de morter.
I és en mig d’aquesta guerra que va marcar els anys de tanta
gent quan es casa amb en Joan Ferrando i amb qui va celebrar
les noces de brillants. Setanta-cinc anys són tota una vida. A
hores d’ara, en Joan ja no hi és.
“D’amagatotis” d’en Joan es va apuntar a un curs que oferia l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya per a dones, ja que va
pensar que seria una manera d’estalviar, doncs el més car
no era la càmera en sí mateixa, ni el rodets de pel•lícula sinó
el revelat de les fotografies. Així que no en va dubtar: ”... si
aprenia a revelar les fotos podria fer més fotos !!!
Després d’aquest primer curs, van venir uns altres i va deixar
volar la seva creativitat, la seva manera de veure la vida.
Fins i tot va fer un curset de cinema a l’Agrupació Fotogràfica
de Catalunya per a després regalar-li una càmera al seu marit
i així mentre ell anés filmant, poder ella fer les fotografies que
volia”sense que l’empipés”.
I li fan una proposta per a dedicar-se a la fotografia de publicitat
a nivell professional, però temps era temps quan les dones
casades per a poder treballar, necessitaven el permís del marit
i en Joan no ho va veure bé. Ell creia que com afició estava bé,
però no calia anar més enllà. Tot i així, la Carme no va deixar
de fer fotografia i de presentar les seves imatges a concursos,
6 Objectiu AFOSANTS Nº2 | Gener 2015
