Page 39 - objectiu_afosants_2
P. 39
Una passejada per la costa Basca
Zumaia és visita obligada. En aquesta localitat és on es
fan més evidents els “flysh” que hi ha per tot el tram de la
costa. Són les formes que han agafat les roques i els penya-
segats amb l’erosió dels anys. Realment és un fenomen
espectacular i impressionant. Una petita passejada permet
fer el camí per un d’aquests penya-segats des de l’ermita del
poble fins a la punta més propera. El capvespre que varem
poder gaudir d’aquest espectacle, el sol i els núvols van jugar
a fet i amagar i en aquest període es van generar diverses
versions de paisatge: sol il•luminant els flysh, núvols deixant
passar els raigs de sol per projectar-se al mar i finalment, un
encapotament previ a la turmenta i on el moment de llum és
va fer molt especial. En aquestes condicions cal estar amb
l’ull ben viu i anar girant el cap a dreta i esquerra, a davant i
a darrera, i mirar de capturar els moments més espectaculars
que de vegades només duren uns segons.
Ens quedava per fer una petita visita al país basc francès i
varem escollir el poble de Saint Jean de Luz. Tot i guardar
molts paral•lelismes amb els pobles de la zona espanyola, hi
ha trets ben diferenciadors, sempre he pensat que són coses
curioses de localitats que estan a tant poca distància. El poble
pesquer, típic i en aquest cas molt turístic és realment maco.
El dia, plujós com gairebé tots els del viatge fa que la visita al
poble sigui un pel diferent, passejar pels carrers, entrar a fer el
tafaner per les innumerables botigues i gaudir una miqueta de
la gastronomia local. En només unes hores, fotogràficament
no dóna temps més que fer algunes imatges del poble. Això sí,
en el meu cap vaig prenent nota per a possibles viatges futurs
on explorar les platges tant d’aquest tram del litoral basc com
de tots els altres que hem pogut anar gaudint durant tots els
dies del viatge.
Objectiu AFOSANTS Nº2 | Gener 2015 39
Zumaia és visita obligada. En aquesta localitat és on es
fan més evidents els “flysh” que hi ha per tot el tram de la
costa. Són les formes que han agafat les roques i els penya-
segats amb l’erosió dels anys. Realment és un fenomen
espectacular i impressionant. Una petita passejada permet
fer el camí per un d’aquests penya-segats des de l’ermita del
poble fins a la punta més propera. El capvespre que varem
poder gaudir d’aquest espectacle, el sol i els núvols van jugar
a fet i amagar i en aquest període es van generar diverses
versions de paisatge: sol il•luminant els flysh, núvols deixant
passar els raigs de sol per projectar-se al mar i finalment, un
encapotament previ a la turmenta i on el moment de llum és
va fer molt especial. En aquestes condicions cal estar amb
l’ull ben viu i anar girant el cap a dreta i esquerra, a davant i
a darrera, i mirar de capturar els moments més espectaculars
que de vegades només duren uns segons.
Ens quedava per fer una petita visita al país basc francès i
varem escollir el poble de Saint Jean de Luz. Tot i guardar
molts paral•lelismes amb els pobles de la zona espanyola, hi
ha trets ben diferenciadors, sempre he pensat que són coses
curioses de localitats que estan a tant poca distància. El poble
pesquer, típic i en aquest cas molt turístic és realment maco.
El dia, plujós com gairebé tots els del viatge fa que la visita al
poble sigui un pel diferent, passejar pels carrers, entrar a fer el
tafaner per les innumerables botigues i gaudir una miqueta de
la gastronomia local. En només unes hores, fotogràficament
no dóna temps més que fer algunes imatges del poble. Això sí,
en el meu cap vaig prenent nota per a possibles viatges futurs
on explorar les platges tant d’aquest tram del litoral basc com
de tots els altres que hem pogut anar gaudint durant tots els
dies del viatge.
Objectiu AFOSANTS Nº2 | Gener 2015 39
