Page 37 - objectiu_afosants_2
P. 37
Una passejada per la costa Basca
Acabada la sessió ens varem dirigir a la platja de Barrika.
Es tracta d’un lloc impressionant on quan la marea és baixa,
deixa veure tot un seguit de roques que juguen a crear línies
infinites fins a l’horitzó. La vista des de dalt del gran penya-
segat impressiona encara més perquè l’alçada és realment
vertiginosa. Tota la jornada es manté si fa o no fa, igual que el
matí , així que cap el capvespre ens tornem a dirigir a aquest
indret per fer-hi la posta de sol. Em sobta veure una gran zona
de picnic amb seients orientats a mar per poder gaudir de
l’espectacle del capvespre veient com el sol es va amagant. És
necessari baixar unes escales interminables abans d’arribar a
la platja. La marea encara és alta i dificulta la mobilitat, s’està
retirant però molt lentament. Per tant, és moment de pensar
en alternatives fotogràfiques. S’imposa jugar una altre vegada
amb llargues exposicions buscant-hi les poques roques per
crear composicions agradables. Quan el sol ja és a punt
d’amagar-se, la marea destapa algunes fileres de roques més
llargues, ara és el moment de buscar enquadraments de línies
infinites. És fascinant posar-les en ordre dins el visor, prémer
l’obturador i amb l’ajuda d’una cartolina negra per igualar les
diferències de llum, esperar a que la imatge es generi amb un
ambient blavós propi de l’hora. M’imagino com els dies amb
condicions encara més favorables es pot arribar a gaudir en
aquest indret de la fotografia de mar i colors espectaculars al
cel, però em sento molt satisfet perquè el moment viscut ha
estat especial i les imatges m’agraden força.
A uns quants quilòmetres de Sopelana es troba San Juan
de Gaztelugatxe. Es tracta d’una ermita santuari construïda
sobre un illot dins el mar, unit a la costa per un llarg pont.
Per pujar-hi , cal fer una mena de peregrinació i caminar per
les 231 escales que l’hi donen accés. Envoltat de penya-
segats, es tracta d’un tram de costa realment impressionant.
Fotogràficament és un lloc que també dóna molt de joc.
L’ermita aïllada i envoltada de mar, és el primer amb el que el
visitant topa i des d’aquí es crea un bon punt de partida per
agafar les mesures del que pot ser la sessió fotogràfica en
aquest indret. Lles línies que dibuixen les seves escales vistes
des de dalt de l’illot i que les uneixen a terra ferma, em van fer
gaudir de la possibilitat de crear imatges gairebé aèries. En
aquests casos, es tracta de buscar línies, diagonals, mosaics,
dibuixos que generin imatges amb una visió diferent de la
que estem acostumats. La grandiositat de l’entorn natural on
està situat, és un al•licient més per poder fer fotografies de
paisatge inoblidables.
Objectiu AFOSANTS Nº2 | Gener 2015 37
Acabada la sessió ens varem dirigir a la platja de Barrika.
Es tracta d’un lloc impressionant on quan la marea és baixa,
deixa veure tot un seguit de roques que juguen a crear línies
infinites fins a l’horitzó. La vista des de dalt del gran penya-
segat impressiona encara més perquè l’alçada és realment
vertiginosa. Tota la jornada es manté si fa o no fa, igual que el
matí , així que cap el capvespre ens tornem a dirigir a aquest
indret per fer-hi la posta de sol. Em sobta veure una gran zona
de picnic amb seients orientats a mar per poder gaudir de
l’espectacle del capvespre veient com el sol es va amagant. És
necessari baixar unes escales interminables abans d’arribar a
la platja. La marea encara és alta i dificulta la mobilitat, s’està
retirant però molt lentament. Per tant, és moment de pensar
en alternatives fotogràfiques. S’imposa jugar una altre vegada
amb llargues exposicions buscant-hi les poques roques per
crear composicions agradables. Quan el sol ja és a punt
d’amagar-se, la marea destapa algunes fileres de roques més
llargues, ara és el moment de buscar enquadraments de línies
infinites. És fascinant posar-les en ordre dins el visor, prémer
l’obturador i amb l’ajuda d’una cartolina negra per igualar les
diferències de llum, esperar a que la imatge es generi amb un
ambient blavós propi de l’hora. M’imagino com els dies amb
condicions encara més favorables es pot arribar a gaudir en
aquest indret de la fotografia de mar i colors espectaculars al
cel, però em sento molt satisfet perquè el moment viscut ha
estat especial i les imatges m’agraden força.
A uns quants quilòmetres de Sopelana es troba San Juan
de Gaztelugatxe. Es tracta d’una ermita santuari construïda
sobre un illot dins el mar, unit a la costa per un llarg pont.
Per pujar-hi , cal fer una mena de peregrinació i caminar per
les 231 escales que l’hi donen accés. Envoltat de penya-
segats, es tracta d’un tram de costa realment impressionant.
Fotogràficament és un lloc que també dóna molt de joc.
L’ermita aïllada i envoltada de mar, és el primer amb el que el
visitant topa i des d’aquí es crea un bon punt de partida per
agafar les mesures del que pot ser la sessió fotogràfica en
aquest indret. Lles línies que dibuixen les seves escales vistes
des de dalt de l’illot i que les uneixen a terra ferma, em van fer
gaudir de la possibilitat de crear imatges gairebé aèries. En
aquests casos, es tracta de buscar línies, diagonals, mosaics,
dibuixos que generin imatges amb una visió diferent de la
que estem acostumats. La grandiositat de l’entorn natural on
està situat, és un al•licient més per poder fer fotografies de
paisatge inoblidables.
Objectiu AFOSANTS Nº2 | Gener 2015 37
