Page 36 - objectiu_afosants_2
P. 36
ARTÍCLES
Una passejada per la costa Basca
Per Xavier Manrique
El País Basc ofereix innumerables atractius turístics: la
gastronomia, pobles amb història, festes tradicionals, cultura,
platges, parcs naturals, etc. Entre tots ells és fa difícil
dissenyar una ruta per fer una escapada d’uns quants dies.
Com a apassionat de la Natura i tenint en compte que les
dates escollides eren en ple estiu, em vaig decantar per fer un
petit itinerari per alguns indrets de les seves costes.
La costa basca compren les províncies de Bizkaia, Guipúscoa
i Lapurdi i s’estén des de la localitat de Muskiz, molt a prop
de Santurzi i Bilbao fins a Baiona, ja dins de territori francès.
El primer que em va sobtar en arribar i contemplar el mar
Cantàbric és la força de l’aigua, acostumat a les aigües
normalment més tranquil•les del Mediterrani, veure tanta
aigua enfurismada em va fer agafar una mica més de respecte
del que ja tinc pel mar. L’aigua s’apropa vora el mar amb
grans onades que arriben, per després retrocedir encara
amb més força. L’espectacle és digne de ser contemplat i les
sensacions son realment esfereïdores.
La primera parada d’aquest viatge va ser a la localitat de
Sopelana. Unes platges llarguíssimes ocupen el litoral
d’aquesta zona, per això es tracta d’un lloc de trobada
obligatòria de surfistes. Els ingredients per mirar de capturar
imatges es multipliquen però hi ha una realitat inoportuna i
molt habitual en aquesta zona, i que no és una altre que el mal
temps. En arribar tot era sol però en poques hores el cel va
quedar cobert fins convertir el dia en un d’ absolutament gris
i plujós. Es fa difícil fer fotografies marines interessants amb
aquestes condicions. Després de dos dies amb les mateixes
condicions, el tercer dia per fi les previsions eren de que hi
hauria una treva. Per tant, abans de sortir el sol, va ser l’hora
d’estar a la platja i esperar que el dia arribés amb llums. El
sol no es va imposar del tot però els núvols eren prou prims
com per deixar filtrar la llum i pintar-los de suaus colors, per fi
puc gaudir d’una sessió fotogràfica al Mar Cantàbric. El que
més em va agradar va ser jugar amb les anades i vingudes de
l’aigua, guardades amb exposicions lentes i formant diferents
esteles d’aigua, els reflexos que es generen a la sorra quan
la marea lentament es va retirant, combinar les quatre roques
que en aquesta platja hi ha, per crear les imatges minimalistes
que tant m’agraden, i els surfistes que en sortir el sol van
arribant fins omplir la platja.
36 Objectiu AFOSANTS Nº2 | Gener 2015
Una passejada per la costa Basca
Per Xavier Manrique
El País Basc ofereix innumerables atractius turístics: la
gastronomia, pobles amb història, festes tradicionals, cultura,
platges, parcs naturals, etc. Entre tots ells és fa difícil
dissenyar una ruta per fer una escapada d’uns quants dies.
Com a apassionat de la Natura i tenint en compte que les
dates escollides eren en ple estiu, em vaig decantar per fer un
petit itinerari per alguns indrets de les seves costes.
La costa basca compren les províncies de Bizkaia, Guipúscoa
i Lapurdi i s’estén des de la localitat de Muskiz, molt a prop
de Santurzi i Bilbao fins a Baiona, ja dins de territori francès.
El primer que em va sobtar en arribar i contemplar el mar
Cantàbric és la força de l’aigua, acostumat a les aigües
normalment més tranquil•les del Mediterrani, veure tanta
aigua enfurismada em va fer agafar una mica més de respecte
del que ja tinc pel mar. L’aigua s’apropa vora el mar amb
grans onades que arriben, per després retrocedir encara
amb més força. L’espectacle és digne de ser contemplat i les
sensacions son realment esfereïdores.
La primera parada d’aquest viatge va ser a la localitat de
Sopelana. Unes platges llarguíssimes ocupen el litoral
d’aquesta zona, per això es tracta d’un lloc de trobada
obligatòria de surfistes. Els ingredients per mirar de capturar
imatges es multipliquen però hi ha una realitat inoportuna i
molt habitual en aquesta zona, i que no és una altre que el mal
temps. En arribar tot era sol però en poques hores el cel va
quedar cobert fins convertir el dia en un d’ absolutament gris
i plujós. Es fa difícil fer fotografies marines interessants amb
aquestes condicions. Després de dos dies amb les mateixes
condicions, el tercer dia per fi les previsions eren de que hi
hauria una treva. Per tant, abans de sortir el sol, va ser l’hora
d’estar a la platja i esperar que el dia arribés amb llums. El
sol no es va imposar del tot però els núvols eren prou prims
com per deixar filtrar la llum i pintar-los de suaus colors, per fi
puc gaudir d’una sessió fotogràfica al Mar Cantàbric. El que
més em va agradar va ser jugar amb les anades i vingudes de
l’aigua, guardades amb exposicions lentes i formant diferents
esteles d’aigua, els reflexos que es generen a la sorra quan
la marea lentament es va retirant, combinar les quatre roques
que en aquesta platja hi ha, per crear les imatges minimalistes
que tant m’agraden, i els surfistes que en sortir el sol van
arribant fins omplir la platja.
36 Objectiu AFOSANTS Nº2 | Gener 2015
