Page 51 - objectiu_afosants_5
P. 51

Tong Li - Passeig per la Xina mes antiga

 -El conegut llac Taihu alimenta tota la zona de                 Foto 3
Suzhou i Wuxi, creant tot una xarxa natural de canals
de centenars de kilòmetres. La funció d’aquests
canals és la de portar l’aigua tant pel ús domèstic
com agrícola. Està rodejada per cinc llacs.
Va ser construïda durant la dinastia Song, entre el
960 i el 1279 i destaca, com atraccions turístiques,
pels seus jardins, l’arquitectura mil•lenària molt ben
conservada, els ponts (més de 40) i els carrers de
pedra. Una important avantatge és que la ciutat es
pot veure en un dia, sense necessitat de dormir allà
o tornar un altre dia. Fins al 1986 no es va obrir al
públic. L’any 2001 va ser declarada patrimoni de la
humanitat per l’Unesco.
Vaig visitar Tong-Li l’any 2003 i va ser una d’aquelles
agradables casualitats. Trobant-me a Shanghay
de viatge de negocis no vaig poder acabar unes
negociacions un divendres com estava previst i
tornar dissabte cap a Barcelona i em van demanar
quedar-me el cap de setmana i continuar dilluns, així
que de sobte em trobo que tinc un cap de setmana
lliure. Parlo amb un consultor espanyol amb el qual
col•laborava i resident a Xina i ràpidament em va
organitzar el temps. Em va dir: “has de veure Tong-
Li, ja que t’agrada la història antiga”. I així és com
aquell dissabte vaig anar a visitar aquesta meravella
de ciutat. Foto 3-

                                                         Foto 4  Recordo que només arribar vaig anar a una petita
                                                                 i bastant austera (per no dir clarament penosa)
                                                                 oficina de turisme local a demanar un mapa i una
                                                                 guia i ràpidament amb la meva primera càmera
                                                                 digital, la Sony F707 (una joia que encara conservo
                                                                 en perfecte funcionament) vaig començar a recorrer
                                                                 aquells impressionants ponts, carrers i canals. Però
                                                                 el que més em va impactar va ser la gent. Molt
                                                                 senzilla, però molt amable, molt cordial. Molt pocs
                                                                 parlaven anglès. Recordo les dificultats perquè
                                                                 m’expliquessin la carta del restaurant, només en
                                                                 Xinés, però a poc a poc vaig aconseguir entendre’m
                                                                 amb aquella gent. Una primera impressió de la
                                                                 ciutat et fa veure ràpidament que és perfecta per
                                                                 fer fotografia de viatge, però també de persones i
                                                                 de costums. Vaig pensar en fer fotografia d’un estil
                                                                 de vida, amb les seves i ancestrals costums. Gent
                                                                 jove, nens, gent gran. De tot. I vaig començar, això
                                                                 sí amb molta cura, a fotografiar. Recordo que feia
                                                                 un temps esplèndid.
                                                                 Per veure la ciutat des d’un altra perspectiva, és
                                                                 convenient llogar una barqueta en qualsevol dels
                                                                 llocs establerts, almenys en vaig veure tres. Són,
                                                                 normalment, conduits per dones molt ben arreglades
                                                                 i que no tenen por de mostrar un continuat somriure,
                                                                 això sí, no pots parlar doncs cap d’elles parlava un
                                                                 mínim nivell d’anglès. Foto 4

                                                                 Objectiu AFOSANTS Nº5 | Gener 2016 51
   46   47   48   49   50   51   52   53   54   55   56