Page 70 - objectiu_afosants_2
P. 70
ARTÍCLES
Múixing
Per Josep Gabalda
Durant molts anys he estat en l’organització d’aquest esport,
ja que els meus nebots participen en aquestes competicions,
havent aconseguit nombrosos triomfs, tan a nivell nacional
com europeu. Així, jo he pogut fer molts reportatges d’aquesta
modalitat esportiva.
El múixing, és un esport de neu, basat en el transport de
persones mitjançant un trineu tirat per gossos i es practica a
l’hivern. Però hi trobem una altra especialitat d’aquest esport
que es practica sobre terra. Un bon exemple és la carrera
d’uns 150 Km. que té lloc al desert dels Monegros.
Malauradament ja no podem gaudir de Pirena, “La Ruta
Blanca dels Pirineus”, amb una travessia de 15 dies a través
dels Pirineus, ( passant per l’Aragó, Catalunya, Andorra i
França ).
I com tot esport té una història, i aquesta història es remunta
a temps ancestrals quan els habitants de les regions polars
anaven a caçar i es desplaçaven per les superfícies gelades
amb aquest enginyós transport. En temps moderns, ho tornem
a trobar a principis del s. XX, quan la febre de l’or d’Alaska
va atraure a molts aventurers que a causa de l’hostilitat del
terreny i de la manca de recursos, van tornar a utilitzar trineus
arrossegats per gossos, per tal de poder transportar el
material necessari per a les seves expedicions.
La pràctica del múixing permet establir una íntima relació
entre els gossos, descobrint en ells qualitats com la lleialtat,
la fidelitat o la companyia i el múixer, que és la persona que
dirigeix l’equip de gossos.
Els diferents gossos que formen un equip, reben diferents rols
a l’hora de córrer. Es poden distingir principalment, els gossos
líder, els gossos de gir, els gossos d’equip i els gossos roda.
Els gossos líder, s’encarreguen de dirigir la resta de l’equip
i marcar el pas. Normalment n’hi ha un parell en cada equip.
Les qualitats per ser un bon gos líder són, la intel•ligència, la
iniciativa, el sentit comú i l’habilitat de detectar un camí que
està en males condicions.
Els gossos de gir, es troben immediatament darrere del líder.
S’encarreguen de fer girar la resta de l’equip darrere seu quan
és necessari.
Els gossos d’equip, es troben darrere dels gossos de gir, i la difícils, que no es sobresaltin pel soroll i moviment del trineu.
seva funció és afegir més força a l’equip. Si un equip és molt
reduït pot no tenir cap gos d’equip. Tot i que la Federació Cinològica Internacional només reconeix
oficialment com a gos de trineu el Malamute d’Alaska, el Husky
I per últim, trobem els gossos roda, els que es troben més a siberià, el Gos de Groenlàndia i el Samoiedo. També s’utilitzen
prop del trineu. Cal que siguin gossos calmats i tranquils, amb altres races com el Husky d’Alaska, el Pointer, l’Eurohound, el
força, fermesa i l’habilitat d’ajudar a guiar el trineu en corbes Chinook, el Gos esquimal del Canadà, el Pointer alemany de
70 Objectiu AFOSANTS Nº2 | Gener 2015
Múixing
Per Josep Gabalda
Durant molts anys he estat en l’organització d’aquest esport,
ja que els meus nebots participen en aquestes competicions,
havent aconseguit nombrosos triomfs, tan a nivell nacional
com europeu. Així, jo he pogut fer molts reportatges d’aquesta
modalitat esportiva.
El múixing, és un esport de neu, basat en el transport de
persones mitjançant un trineu tirat per gossos i es practica a
l’hivern. Però hi trobem una altra especialitat d’aquest esport
que es practica sobre terra. Un bon exemple és la carrera
d’uns 150 Km. que té lloc al desert dels Monegros.
Malauradament ja no podem gaudir de Pirena, “La Ruta
Blanca dels Pirineus”, amb una travessia de 15 dies a través
dels Pirineus, ( passant per l’Aragó, Catalunya, Andorra i
França ).
I com tot esport té una història, i aquesta història es remunta
a temps ancestrals quan els habitants de les regions polars
anaven a caçar i es desplaçaven per les superfícies gelades
amb aquest enginyós transport. En temps moderns, ho tornem
a trobar a principis del s. XX, quan la febre de l’or d’Alaska
va atraure a molts aventurers que a causa de l’hostilitat del
terreny i de la manca de recursos, van tornar a utilitzar trineus
arrossegats per gossos, per tal de poder transportar el
material necessari per a les seves expedicions.
La pràctica del múixing permet establir una íntima relació
entre els gossos, descobrint en ells qualitats com la lleialtat,
la fidelitat o la companyia i el múixer, que és la persona que
dirigeix l’equip de gossos.
Els diferents gossos que formen un equip, reben diferents rols
a l’hora de córrer. Es poden distingir principalment, els gossos
líder, els gossos de gir, els gossos d’equip i els gossos roda.
Els gossos líder, s’encarreguen de dirigir la resta de l’equip
i marcar el pas. Normalment n’hi ha un parell en cada equip.
Les qualitats per ser un bon gos líder són, la intel•ligència, la
iniciativa, el sentit comú i l’habilitat de detectar un camí que
està en males condicions.
Els gossos de gir, es troben immediatament darrere del líder.
S’encarreguen de fer girar la resta de l’equip darrere seu quan
és necessari.
Els gossos d’equip, es troben darrere dels gossos de gir, i la difícils, que no es sobresaltin pel soroll i moviment del trineu.
seva funció és afegir més força a l’equip. Si un equip és molt
reduït pot no tenir cap gos d’equip. Tot i que la Federació Cinològica Internacional només reconeix
oficialment com a gos de trineu el Malamute d’Alaska, el Husky
I per últim, trobem els gossos roda, els que es troben més a siberià, el Gos de Groenlàndia i el Samoiedo. També s’utilitzen
prop del trineu. Cal que siguin gossos calmats i tranquils, amb altres races com el Husky d’Alaska, el Pointer, l’Eurohound, el
força, fermesa i l’habilitat d’ajudar a guiar el trineu en corbes Chinook, el Gos esquimal del Canadà, el Pointer alemany de
70 Objectiu AFOSANTS Nº2 | Gener 2015
