Page 58 - objectiu_afosants_2
P. 58
ARTÍCLES
cos sobre les dues potes posteriors i emet un crit molt agut
que significa perill. Quan els altres elements de la colònia ho
senten, ràpidament s’amaguen o bé en el cau o bé en uns
forats semblants a caus, però molt poc profunds que tenen
espaiats per tot el seu territori.
Les seves costums tenen una dinàmica molt semblant dia a
dia. Pel matí acostumen a sortir del cau quan el sol ja comença
a estar una mica alt. Els seus primers moviments semblen
ser per a la higiene, personal o col•lectiva. Si no existeix o
no detecten que existeixi perill proper, es van allunyant
paulatinament del seu cau principal en busca de menjar o
bé d’herba seca, quan agafen herba seca ho fan en grans
quantitats i la acumulen a la boca, serveix per a acomodar el
cau on viuen.
Quan ja fa més calor, és normal veure-les en la posició que més
coneixem, es a dir estirades o assegudes molt immòbils, amb
una imatge que sembla que prenguin el sol. A la tarda, tornen
a ser normals les sortides per buscar menjar o simplement a
altres caus propers.
Les marmotes les podem veure i fotografiar en diferents
situacions unes més fàcils i d’altres més difícils de captar.
Com he dit, la marmota immòbil és la mes vista i la més fàcil,
dons sempre que estan en aquesta situació estan al costat
del cau, el que significa alhora que estan més confiades.
Molt interessants són els moviments en que acosten els seus
musells, i que anomenem “el petó de la marmota“, és una
posició entre mascle i femella e indica una mena de flirteig,
però en realitat no es un petó, el que fan es olorar-se.
Tres posicions que són més difícil de poder fotografiar. La
de dues marmotes en peu amb la boca oberta i barallant-
se, és molt impactant però poc freqüent de veure, doncs ho
fan, o bé els joves jugant o bé els adults com a baralla per
l’aparellament.
La de la marmota en peu emetent el crit agut de perill, també
és una imatge molt agraïda fotogràficament, doncs ens permet
captar com a fons part del paisatge.
A mi particularment, la que més m’ha costat d’aconseguir i
de la que em sento més satisfet, és la de la marmota corrent,
i sobre la neu encara molt més, doncs com ja he dit, la
cosa normal és que no corrin gaire si es senten en perill,
sinó que s’amaguin. Però com que encara que sense perill
són un xic desconfiades, quan van de cau a cau realitzant
un desplaçament llarg, sempre ho fan corrent en trams molt
curts, d’amagatall a amagatall.
La tècnica fotogràfica utilitzada és bastant simple i sense gaire
complexitat. He utilitzat normalment un objectiu zoom 150-
500 (encara que en alguna ocasió m’han deixat fotografiar-
les amb un 70-200). Com que s’han de passar moltes hores
quietes o caminant molt a poc a poc, i encara que es dispari a
velocitats altes, es molt aconsellable la utilització d’un trípode
58 Objectiu AFOSANTS Nº2 | Gener 2015
cos sobre les dues potes posteriors i emet un crit molt agut
que significa perill. Quan els altres elements de la colònia ho
senten, ràpidament s’amaguen o bé en el cau o bé en uns
forats semblants a caus, però molt poc profunds que tenen
espaiats per tot el seu territori.
Les seves costums tenen una dinàmica molt semblant dia a
dia. Pel matí acostumen a sortir del cau quan el sol ja comença
a estar una mica alt. Els seus primers moviments semblen
ser per a la higiene, personal o col•lectiva. Si no existeix o
no detecten que existeixi perill proper, es van allunyant
paulatinament del seu cau principal en busca de menjar o
bé d’herba seca, quan agafen herba seca ho fan en grans
quantitats i la acumulen a la boca, serveix per a acomodar el
cau on viuen.
Quan ja fa més calor, és normal veure-les en la posició que més
coneixem, es a dir estirades o assegudes molt immòbils, amb
una imatge que sembla que prenguin el sol. A la tarda, tornen
a ser normals les sortides per buscar menjar o simplement a
altres caus propers.
Les marmotes les podem veure i fotografiar en diferents
situacions unes més fàcils i d’altres més difícils de captar.
Com he dit, la marmota immòbil és la mes vista i la més fàcil,
dons sempre que estan en aquesta situació estan al costat
del cau, el que significa alhora que estan més confiades.
Molt interessants són els moviments en que acosten els seus
musells, i que anomenem “el petó de la marmota“, és una
posició entre mascle i femella e indica una mena de flirteig,
però en realitat no es un petó, el que fan es olorar-se.
Tres posicions que són més difícil de poder fotografiar. La
de dues marmotes en peu amb la boca oberta i barallant-
se, és molt impactant però poc freqüent de veure, doncs ho
fan, o bé els joves jugant o bé els adults com a baralla per
l’aparellament.
La de la marmota en peu emetent el crit agut de perill, també
és una imatge molt agraïda fotogràficament, doncs ens permet
captar com a fons part del paisatge.
A mi particularment, la que més m’ha costat d’aconseguir i
de la que em sento més satisfet, és la de la marmota corrent,
i sobre la neu encara molt més, doncs com ja he dit, la
cosa normal és que no corrin gaire si es senten en perill,
sinó que s’amaguin. Però com que encara que sense perill
són un xic desconfiades, quan van de cau a cau realitzant
un desplaçament llarg, sempre ho fan corrent en trams molt
curts, d’amagatall a amagatall.
La tècnica fotogràfica utilitzada és bastant simple i sense gaire
complexitat. He utilitzat normalment un objectiu zoom 150-
500 (encara que en alguna ocasió m’han deixat fotografiar-
les amb un 70-200). Com que s’han de passar moltes hores
quietes o caminant molt a poc a poc, i encara que es dispari a
velocitats altes, es molt aconsellable la utilització d’un trípode
58 Objectiu AFOSANTS Nº2 | Gener 2015
