Page 57 - objectiu_afosants_2
P. 57
Marmotes a la Neu
Marmotes a la Neu
Per Miguel Ángel Artus
La idea d’aquest projecte va sorgir quan, després de més de
tres anys fotografiant marmotes en el seu hàbitat i en diferents
estacions de l’any, una dèbil nevada tardana va canviar
l’escenari que jo havia conegut fins llavors.
La marmota és un mamífer que hiverna durant el període
comprés entre finals d’Octubre i finals d’Abril, per això, mentre
s’està a la superfície (entre 1600 i 200 m d’altura) no es gens
habitual veure el seu territori nevat.
Com he dit, aquella imatge del seu territori blanc va despertar
la meva curiositat i em vaig proposar pujar a fotografiar aquesta
colònia de marmotes sempre que hi hagués possibilitats de
nevades tardanes.
Tres anys més tard, i després de més de 15 excursions a la
zona, a final de maig de 2013, aquesta situació es va produir
durant una setmana. Només dos d’aquestos dies varen ser
fructífers doncs els altres dies, les condicions climàtiques
dolentes, no ens varen possibilitar fotografiar-les. També l’any
2014 la neu de final del mes d’Abril, va donar-me la possibilitat
de fer alguna fotografia, encara que he de reconèixer que el
gruix del treball, pertany l’any 2013.
He de dir, que una part important del projecte, era fotografiar
les marmotes sense cap tipus de hyde ni d’amagatall, per això
el mètode de treball va consistir des d’ un principi en realitzar
un apropament molt lent, però molt paulati cap els seus caus,
restant immòbil en els llocs on m’anava situant, durant hores,
per tal que la meva presència i els meus futurs moviments no
els veiessin com a una amenaça.
La marmota dels Pirineus, és un animal simpàtic però
desconfiat, no és difícil veure-les, però quan noten que algú
s’acosta, s’amaguen ràpidament. I això ho aconsegueixen
amb dos sistemes, un d’avis i un altre d’amagatall. Quan una
marmota detecta un perill adopta una posició vertical del seu
Objectiu AFOSANTS Nº2 | Gener 2015 57
Marmotes a la Neu
Per Miguel Ángel Artus
La idea d’aquest projecte va sorgir quan, després de més de
tres anys fotografiant marmotes en el seu hàbitat i en diferents
estacions de l’any, una dèbil nevada tardana va canviar
l’escenari que jo havia conegut fins llavors.
La marmota és un mamífer que hiverna durant el període
comprés entre finals d’Octubre i finals d’Abril, per això, mentre
s’està a la superfície (entre 1600 i 200 m d’altura) no es gens
habitual veure el seu territori nevat.
Com he dit, aquella imatge del seu territori blanc va despertar
la meva curiositat i em vaig proposar pujar a fotografiar aquesta
colònia de marmotes sempre que hi hagués possibilitats de
nevades tardanes.
Tres anys més tard, i després de més de 15 excursions a la
zona, a final de maig de 2013, aquesta situació es va produir
durant una setmana. Només dos d’aquestos dies varen ser
fructífers doncs els altres dies, les condicions climàtiques
dolentes, no ens varen possibilitar fotografiar-les. També l’any
2014 la neu de final del mes d’Abril, va donar-me la possibilitat
de fer alguna fotografia, encara que he de reconèixer que el
gruix del treball, pertany l’any 2013.
He de dir, que una part important del projecte, era fotografiar
les marmotes sense cap tipus de hyde ni d’amagatall, per això
el mètode de treball va consistir des d’ un principi en realitzar
un apropament molt lent, però molt paulati cap els seus caus,
restant immòbil en els llocs on m’anava situant, durant hores,
per tal que la meva presència i els meus futurs moviments no
els veiessin com a una amenaça.
La marmota dels Pirineus, és un animal simpàtic però
desconfiat, no és difícil veure-les, però quan noten que algú
s’acosta, s’amaguen ràpidament. I això ho aconsegueixen
amb dos sistemes, un d’avis i un altre d’amagatall. Quan una
marmota detecta un perill adopta una posició vertical del seu
Objectiu AFOSANTS Nº2 | Gener 2015 57
