Page 13 - Afosants 001
P. 13
Illes Farnes
La planificació prevista per a aquest primer dia era anar a
visitar les Illes Farnes, situades just al davant de Seahouses i
que del port surten les embarcacions que visiten les illes .
El nostre guia, es va apropar a les taquilles del vaixell i
davant la impossibilitat de sortir a causa del mal temps, es va
canviar el programa previst i així el diumenge 23 en comptes
d’anar a les illes, vam agafar els cotxes amb destinació a
Escòcia, concretament a prop de la població Longformacus,
per veure els paisatges i la Perdiu d’Escòcia, la qual cosa
vam tenir la gran sort de veure i fotografiar malgrat la seva
enorme dificultat per el seu excel·lent camuflatge que la
mimetitza perfectament amb el medi .
La perdiu d’Escòcia - perdiu escocès (Lagopus lagopus
scotica) es troba en terrenys sense arbres i coberts de bruc.
És una au de mida mitjana que té un cos grassonet, una cua
curta. És de color marró vermellós, amb les seves cames
i peus coberts de plomes pàl·lides. Es crien al Regne Unit
a les terres altes del nord i l’oest, i són residents tot l’any,
viatja molt poc durant les seves vides.
La població està disminuint, potser vinculat a les malalties i
la pèrdua dels erms de bruc . Com estàvem en plena època
de cria, vam poder veure alguns exemplars que estaven
envoltats amb entre cinc i fins a deu pollastres, amb menys
por que seguien a la mare en la seva fugida o bé romanien
immòbils esperant que el seu plomatge mimètic els protegís
de la nostra amenaça .
La pluja tal com estava prevista ens va perdonar bona part
de la jornada, i no ens va impedir l’observació de perdius
i tampoc altres espècies que trobem en els paratges
escocesos.
Aus marines als penya-segats de St.Abbs
A la tarda, ens vam decidir per la visita dels penya-segats
de St. Abbs. Un lloc on les muntanyes cobertes d’herba
amb tots els tons de verd, acaben bruscament en penya-
segats i es precipiten al mar des d’ara considerables i on per
descomptat, no podia faltar la presència de gran una gran
colònia d’aus marines . La meteorologia ens va perdonar
durant una bona estona però finalment va diluviar i una
part del grup va completar el recorregut sota uns aiguats
considerables .
L’endemà una marea massa baixa no garantia el
desembarcament en una de les dues illes que havíem de
visitar, pel que novament es va decidir canviar l’itinerari i
deixar la visita de les Illes per a l’últim dia.
Es va improvisar un programa alternatiu i es va optar per la
visita de l’illa de Holy Island o Lindisfarne, ja que en aquest
Paisatge i temps característic de la part sud est de escòcia cas la marea baixa ens beneficiava i ens permetia l’accés, ja
que està comunicada amb terra per una carretera que queda
inundada amb les marees altes quedant així aïllada. Vam fer
un passeig per la costa que dóna a mar obert on els vents
han aixecat altes dunes, diferents a les que
Objectiu AFOSANTS Nº1| Setembre 2014 13
La planificació prevista per a aquest primer dia era anar a
visitar les Illes Farnes, situades just al davant de Seahouses i
que del port surten les embarcacions que visiten les illes .
El nostre guia, es va apropar a les taquilles del vaixell i
davant la impossibilitat de sortir a causa del mal temps, es va
canviar el programa previst i així el diumenge 23 en comptes
d’anar a les illes, vam agafar els cotxes amb destinació a
Escòcia, concretament a prop de la població Longformacus,
per veure els paisatges i la Perdiu d’Escòcia, la qual cosa
vam tenir la gran sort de veure i fotografiar malgrat la seva
enorme dificultat per el seu excel·lent camuflatge que la
mimetitza perfectament amb el medi .
La perdiu d’Escòcia - perdiu escocès (Lagopus lagopus
scotica) es troba en terrenys sense arbres i coberts de bruc.
És una au de mida mitjana que té un cos grassonet, una cua
curta. És de color marró vermellós, amb les seves cames
i peus coberts de plomes pàl·lides. Es crien al Regne Unit
a les terres altes del nord i l’oest, i són residents tot l’any,
viatja molt poc durant les seves vides.
La població està disminuint, potser vinculat a les malalties i
la pèrdua dels erms de bruc . Com estàvem en plena època
de cria, vam poder veure alguns exemplars que estaven
envoltats amb entre cinc i fins a deu pollastres, amb menys
por que seguien a la mare en la seva fugida o bé romanien
immòbils esperant que el seu plomatge mimètic els protegís
de la nostra amenaça .
La pluja tal com estava prevista ens va perdonar bona part
de la jornada, i no ens va impedir l’observació de perdius
i tampoc altres espècies que trobem en els paratges
escocesos.
Aus marines als penya-segats de St.Abbs
A la tarda, ens vam decidir per la visita dels penya-segats
de St. Abbs. Un lloc on les muntanyes cobertes d’herba
amb tots els tons de verd, acaben bruscament en penya-
segats i es precipiten al mar des d’ara considerables i on per
descomptat, no podia faltar la presència de gran una gran
colònia d’aus marines . La meteorologia ens va perdonar
durant una bona estona però finalment va diluviar i una
part del grup va completar el recorregut sota uns aiguats
considerables .
L’endemà una marea massa baixa no garantia el
desembarcament en una de les dues illes que havíem de
visitar, pel que novament es va decidir canviar l’itinerari i
deixar la visita de les Illes per a l’últim dia.
Es va improvisar un programa alternatiu i es va optar per la
visita de l’illa de Holy Island o Lindisfarne, ja que en aquest
Paisatge i temps característic de la part sud est de escòcia cas la marea baixa ens beneficiava i ens permetia l’accés, ja
que està comunicada amb terra per una carretera que queda
inundada amb les marees altes quedant així aïllada. Vam fer
un passeig per la costa que dóna a mar obert on els vents
han aixecat altes dunes, diferents a les que
Objectiu AFOSANTS Nº1| Setembre 2014 13
