Page 3 - objectiu_afosants_3
P. 3
Editorial
Fotografia digital, analògica, química, amb escàner, amb
mòbil ....
L’objectiu final és el mateix a tots els mitjans: crear una
imatge. Avui en dia sembla que torna a guanyar nous
adeptes la fotografia analògica, un tipus de fotografia
que mai va morir, que sempre ha tingut els seus
incondicionals: uns que no van voler deixar-la, d’altres
no es van atrevir amb les noves tecnologies i d’altres
que conviuen amb els dos mètodes.
El que no puc entendre és aquesta “guerra” que,
cada vegada en major quantia, s’està lliurant entre les
diferents tècniques.
Al món associatiu ha d’haver-hi lloc per a totes
elles, ja sigui captant una imatge amb pel•lícula o amb
sensor. Totes han de tenir el seu espai dins el món de
la fotografia. Hem de reconèixer que cadascuna té els
seus avantatges i els seus inconvenients, com gairebé
tot a la vida, però no per això hem d’oblidar que l’objectiu
final és transmetre. I transmetre és el que han fet
imatges de mestres com Joan Colom, Chema Madoz,
Sebastião Salgado, Alberto García-Alix, Miguel Parreño,
Raúl Villalba o José A Andrés Ferriz, entre d’altres, que
amb les seves obres ens han captivat, i tots utilitzant
una manera diferent de capturar les seves fotografies.
Tots són fotògrafs i de ben segur que a les seves targes
de presentació només diu”Fotògraf”, sense l’afegitó de
digital, analògic, químic, escàner ....
Deixem-nos del “jo sóc més que tu” per utilitzar aquesta
o aquella tècnica, i fem d’aquest fantàstic ART una afició
o professió en comú.
A la FOTOGRAFIA no li calen afegits.
Francesc Reina
President d’AFOSANTS
“AFOSANTS SOM TOTS”
Objectiu AFOSANTS Nº3 | Maig 2015 3
Fotografia digital, analògica, química, amb escàner, amb
mòbil ....
L’objectiu final és el mateix a tots els mitjans: crear una
imatge. Avui en dia sembla que torna a guanyar nous
adeptes la fotografia analògica, un tipus de fotografia
que mai va morir, que sempre ha tingut els seus
incondicionals: uns que no van voler deixar-la, d’altres
no es van atrevir amb les noves tecnologies i d’altres
que conviuen amb els dos mètodes.
El que no puc entendre és aquesta “guerra” que,
cada vegada en major quantia, s’està lliurant entre les
diferents tècniques.
Al món associatiu ha d’haver-hi lloc per a totes
elles, ja sigui captant una imatge amb pel•lícula o amb
sensor. Totes han de tenir el seu espai dins el món de
la fotografia. Hem de reconèixer que cadascuna té els
seus avantatges i els seus inconvenients, com gairebé
tot a la vida, però no per això hem d’oblidar que l’objectiu
final és transmetre. I transmetre és el que han fet
imatges de mestres com Joan Colom, Chema Madoz,
Sebastião Salgado, Alberto García-Alix, Miguel Parreño,
Raúl Villalba o José A Andrés Ferriz, entre d’altres, que
amb les seves obres ens han captivat, i tots utilitzant
una manera diferent de capturar les seves fotografies.
Tots són fotògrafs i de ben segur que a les seves targes
de presentació només diu”Fotògraf”, sense l’afegitó de
digital, analògic, químic, escàner ....
Deixem-nos del “jo sóc més que tu” per utilitzar aquesta
o aquella tècnica, i fem d’aquest fantàstic ART una afició
o professió en comú.
A la FOTOGRAFIA no li calen afegits.
Francesc Reina
President d’AFOSANTS
“AFOSANTS SOM TOTS”
Objectiu AFOSANTS Nº3 | Maig 2015 3
