{"id":133,"date":"2013-10-15T22:34:18","date_gmt":"2013-10-15T22:34:18","guid":{"rendered":"https:\/\/www.afosants.cat\/web\/?p=133"},"modified":"2013-10-15T22:34:18","modified_gmt":"2013-10-15T22:34:18","slug":"josep-closa-i-miralles","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/afosants.cat\/web\/2013\/10\/josep-closa-i-miralles\/","title":{"rendered":"Josep Closa i Miralles"},"content":{"rendered":"

L\u2019home que esperava la pluja.<\/span><\/h2>\n

per:\u00a0Pilar Castillo Pla<\/p>\n

\"Josep<\/p>\n

Li agrada rebre visites i parlar de fotografia. S\u2019emociona\u00a0 i\u00a0 encomana emoci\u00f3 quan parla de la seva infantesa, quan amb cinc o sis anys acompanyava al seu pare a l\u2019Agrupaci\u00f3 Fotogr\u00e0fica de Catalunya i es passava hores envoltat de fot\u00f2grafs i fotografies.<\/p>\n

Aquests s\u00f3n els seus primers records en un m\u00f3n que es convertiria en la seva gran passi\u00f3.<\/p>\n

Neix al juny de 1919, i \u00e9s el fill gran d\u2019una fam\u00edlia acomodada, propiet\u00e0ria d\u2019una f\u00e0brica de paraig\u00fces i parasols que es trobava al carrer Manso, de la que depenien directament 10 fam\u00edlies m\u00e9s.<\/p>\n

Com ell diu, no va tenir l\u2019oportunitat d\u2019escollir all\u00f2 que volia fer o ser, doncs havia de continuar amb l\u2019empresa familiar.<\/p>\n

I aix\u00ed va filant la hist\u00f2ria de la seva vida, entre records que fan que els ulls brillin amb una llum especial i d\u2019altres que li fan canviar el to de veu, amb la serenor del anys viscuts i la mem\u00f2ria desperta.<\/p>\n

Baixa\u00a0 la mirada i parla de la seva mare, una mare patidora, protectora amb la que segons les seves paraules entretallades va tenir una relaci\u00f3 tensa. Aixeca el cap, em mira i diu: la meva vida s\u2019ha format de coses incompletes, per\u00f2 vaig saber adaptar-me a les circumst\u00e0ncies i vaig triomfar malgrat tot.\"Foto_9\"<\/a><\/b><\/p>\n

Sap que aix\u00f2 ha despertat enveges, que es van quedar pel cam\u00ed\u00a0 molts d\u2019aquells que es deien amics.<\/p>\n

La seva veu recobra for\u00e7a i denota car\u00e0cter.<\/p>\n

Cal tornar a parlar de fotografia, cal tornar a veure els seus ulls blaus\u00a0 il\u00b7luminats pels records de les satisfaccions\u00a0 viscudes.<\/p>\n

No cal dir que casa seva es podria considerar una casa-museu, plena de trofeus guanyats, distincions de diferents estaments fotogr\u00e0fics, c\u00e0mares de tot tipus que ha anat col\u00b7leccionant, rellotges dels que diu que tenen vida pr\u00f2pia i fotografies, moltes fotografies. Fotografies d\u2019un MESTRE que s\u00f3n exposades als ulls que les van captat.<\/p>\n

Li agrada parlar de les seves imatges i de les hist\u00f2ries que cadascuna t\u00e9.<\/p>\n

Mentre es mira les fotografies que\u00a0 omplen una de les parets del sal\u00f3 crec adonar-me que es trasllada en el temps per a reviure els moments que van envoltar l\u2019instat del clic que les va capturar. I de sobte recorda una frase que un dia de pluja, d\u2019intensa pluja , en un dels molts viatges que feia per raons de feina i \u00a0va aturar el cotxe esperant que amain\u00e9s la tormenta, va passar un pag\u00e9s amb paraig\u00fces i va dir: Goiteu quina llei de farem devalla per aquells roures!<\/b> \u00a0Mai ha oblidat aquell pag\u00e8s i aquella frase.Era a Olot, al rierol de Font Moixina. Diu que quan va a dormir viatja cap all\u00e0. I quan desperta al mat\u00ed , abans de posar els peus a terra es queda una bona estona mirant-se les fotos que omplen la paret del davant. S\u00f3n\u00a0 part de la seva vida\u00a0 i li fan reviure bons moments. N\u2019hi ha de Nova York, de Marrakech, de Viena, retrats, en blanc i negre, en color\u2026<\/p>\n

De tant en tant les va canviant, tot i que sempre hi ha dues que es mantenen: una del seu pare i una\u00a0 que \u00e9s al darrere \u00a0la porta de l\u2019habitaci\u00f3 on es veu un Josep Closa nen amb els seus pares.<\/p>\n

\"Foto<\/a>Quan li pregunto amb quines imatges es quedaria, em respon que amb totes, per\u00f2 es fixa amb una dol\u00e7a mirada en una del projecte Vulcano, i es nota que va gaudir fent el reportatge. Tenia perm\u00eds\u00a0 per accedir al dic i poder capturar diferents moments de la seva construcci\u00f3. I per qu\u00e8 no dir-ho? Som impressionants.<\/p>\n

Per ell, la fotografia \u00e9s ART, doncs hi ha fotos que emocionen, b\u00e9 per les seves ombres, b\u00e9 pels seus colors, pel seu contigut i aix\u00f2 sens dubte \u00e9s ART i aix\u00f2 \u00e9s el que importa en\u00a0 un bon treball: primer fer la fotografia que a cadasc\u00fa li agradi, doncs aix\u00f2 far\u00e0 que les seves fotos tinguin cor i despr\u00e9s la t\u00e8cnica<\/b>.<\/p>\n

\"Foto<\/a>Per ell, la fotografia ha estat el pal\u00b7liatiu per a tot all\u00f2 que li ha passat a la vida , tot i que ara ja no troba a faltar fer fotos, ja no t\u00e9 ganes de fer retrats, ja no t\u00e9 forces per a anar a buscar un tema , perqu\u00e8 els temes s\u2019han d\u2019anar a buscar i ell ja gaireb\u00e9 no pot caminar.<\/p>\n

Diu: M\u2019ha agradat molt la fotografia i continuar\u00e0 agradant-me fins que em mori, per\u00f2 la Naturalesa m\u2019avisa que no m\u2019emboliqui.<\/b><\/p>\n

Em mira i em diu: Aix\u00f2 \u00e9s el que em queda. Tots els negatius, en una mudan\u00e7a, es van llen\u00e7ar\u2026 Tota la vida d\u2019una persona\u00a0 a les escombreries.<\/b><\/p>\n

Els seus records viatgen en el temps i van\u00a0 i venen de vegades sense cap ordre cronol\u00f2gic. I el cert \u00e9s que no cal aquest ordre quan el que explica \u00e9s una s\u00e8rie de sentiments i d\u2019emocions acumulades al llarg de noranta-cinc anys.<\/p>\n

I all\u00e0 assegut el deixo mirant l\u2019obra d\u2019un MESTRE\u00a0 al que li agradaria ser recordat com<\/p>\n

JOSEP CLOSA I MIRALLES, FOT\u00d2GRAF.<\/p>\n

\"Foto<\/a><\/p>\n

\"Foto<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019home que esperava la pluja. per:\u00a0Pilar Castillo Pla Li agrada rebre visites i parlar de fotografia. S\u2019emociona\u00a0 i\u00a0 encomana emoci\u00f3 quan parla de la seva infantesa, quan amb cinc o sis anys acompanyava al seu pare a l\u2019Agrupaci\u00f3 Fotogr\u00e0fica de Catalunya i es passava hores envoltat de fot\u00f2grafs i fotografies. Aquests s\u00f3n els seus primers […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":145,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_coblocks_attr":"","_coblocks_dimensions":"","_coblocks_responsive_height":"","_coblocks_accordion_ie_support":"","_eb_attr":"","footnotes":""},"categories":[11],"tags":[],"class_list":["post-133","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-visions","post-wrapper"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/afosants.cat\/web\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/133","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/afosants.cat\/web\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/afosants.cat\/web\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/afosants.cat\/web\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/afosants.cat\/web\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=133"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/afosants.cat\/web\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/133\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/afosants.cat\/web\/wp-json\/wp\/v2\/media\/145"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/afosants.cat\/web\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=133"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/afosants.cat\/web\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=133"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/afosants.cat\/web\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=133"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}