photo5909183449888043391

Presentació del nou llibre "White" de Antonio Liébana

PRESENTACIÓ de LLIBRE "WHITE" d'Antonio Liébana

Data 26 de novembre a les 19h

Tenim el plaer de poder presentar en primícia per a Barcelona, ​​el nou llibre "White" d'Antonio Liébana @liebanafot

Antonio Liébana

Fotògraf publicitari i de naturalesa

FOTÒGRAF amb més de 15 anys d'experiència en els camps de publicitat, viatges, arquitectura i natura.

Les seves fotografies apareixen de manera freqüent en els principals mitjans audiovisuals del país, en rotatius i revistes com DeViajes, Natura, Caminar, Diari de Lleó, La Crònica de Lleó, La Vanguardia, El Mundo, Superfoto Pràctica, Superfoto Natura, Visió Salvatge, National Geographic Viatges, Science a més de com a suport gràfic de campanyes de diferents sectors professionals en el món de la publicitat o l'arquitectura, amb clients finals de rellevància com Campofrío, Brillant, Càrnies del nord, Philadelphia.

Encara que potser on més a gust desenvolupi la seva activitat és quan està lligada al medi natural i a la protecció dels espais naturals.

Actualment amplia la seva oferta amb tallers fotogràfics a Espanya ia l'estranger a on almenys realitza uns 12 workshops a nivell nacional i 4 workshops internacionals, al continent africà i americà, a l'any.

També és col·laborador el departament de Cànon Professional Services (CPS) de Cànon Espanya, a on realitza funcions d'assessorament, testeig de material fotogràfic i formació en els diferents esdeveniments / activitats que ve fent amb la marca durant més de dos anys.

Lloc: Punt Multimèdia

Direcció: Punt Multimèdia - Fab Casa del Mig, Casa del Mig, Carrer Muntadas 5 (Parc de l'Espanya Industrial,), 08014 Barcelona, ​​Espanya (mapa)

PRESENTACIÓN de LIBRO "WHITE" de Antonio Liébana

Fecha 26 de noviembre a las 19h

Tenemos el placer de poder presentar  en primicia para Barcelona, el nuevo libro "White" de Antonio Liébana @liebanafot

Antonio Liébana

Fotógrafo publicitario y de naturaleza

FOTÓGRAFO con más de 15 años de experiencia en los campos de publicidad, viajes, arquitectura y naturaleza.

Sus fotografías aparecen de manera frecuente en los principales medios audiovisuales del país, en rotativos y revistas como DeViajes, Natura, Caminar, Diario de León, La Crónica de León,La Vanguardia, El Mundo, Superfoto Práctica, Superfoto Naturaleza, Visión Salvaje, National Geographic Viajes, Science además de como soporte gráfico de campañas de diferentes sectores profesionales en el mundo de la publicidad o la arquitectura, con clientes finales de relevancia como Campofrío, Brillante, Cárnicas Norteños, Philadelphia.

Aunque quizás donde más a gusto desarrolle su actividad es cuando está ligada al medio natural y a la protección de los espacios naturales.

Actualmente amplía su oferta con talleres fotográficos en España y en el extranjero en donde al menos realiza unos 12 workshops a nivel nacional y 4 workshops internacionales, en el continente africano y americano, al año.

También es colaborador el departamento de Canon Professional Services (CPS ) de Canon España, en donde realiza funciones de asesoramiento, testeo de material fotográfico y formación en los diferentes eventos/actividades que viene haciendo con la marca durante más de dos años.

Lugar: Punt Multimedia

Dirección: Punt Multimedia - Fab Casa del mig, Casa del Mig, Carrer Muntadas 5 (Parc de la Espanya Industrial,), 08014 Barcelona, España (mapa)

cartel monestir de pedralbes

Sortida Fotogràfica al Monestir de Pedralbes

(Aquest dimarts no tindrem activitat al Punt Multimèdia)

El monestir de Pedralbes va ser fundat per la reina Elisenda de Montcada l’any 1327, amb el suport del seu espòs, el rei Jaume II. Seguint els corrents espirituals de l’època, el nou monestir va passar a ser habitat des d’un inici per monges clarisses, la branca femenina de l’orde de Sant Francesc, que hi van residir de manera pràcticament ininterrompuda fins a l’any 1983.

L’edifici constitueix un dels millors models del gòtic català, tant per l’església com pel claustre de tres plantes, un dels exemples més espaiosos i harmònics d’aquest estil. De l’església cal destacar el sepulcre de la reina Elisenda, que ofereix dos vessants, el que dóna a l’església, on apareix la seva imatge vestida com a sobirana, i el que dóna al claustre, on es mostra com a vídua i penitent. Igualment, ressalten els vitralls del segle xiv, diverses sepultures de famílies nobles i els tres cors: l’alt, el baix i el dels frares.

Dins el monestir, i al voltant del claustre, s’hi pot veure un seguit de cel·les de dia, on les religioses es retiraven per al seu recolliment personal

Data: Dimarts 3 de setembre

Horari: de 18h a 21h  Preu: Entrada lliure.

Com arribar

Baixada del monestir, 9 08034 Barcelona (mapa)

Accés en transport públic:

FGC: L12 (Reina Elisenda)

Metro: Maria Cristina, Palau Reial (L3)

Bus: H4, V5, 63, 68, 75 i 78

Accés en cotxe: Sortida 9 de la Ronda de Dalt

Informació: activitats@afosants.cat

Cartel Xerrada Albert Masó2

EL VIATGER FOTOGRÀFIC xerrada a càrrac de Albert Masó

DOSSIER PER DESCAREGAR DE LA XERRADA

Dimarts dia 10 d'Abril a les 19h. a la Casa del Mig podrem gaudir de la xerrada "El viatger fotogràfic" , a càrrac de Albert Masó

En aquesta conferència s'exposa la millor forma per planificar un viatge que tingui com a objectiu obtenir un bon reportatge fotogràfic del lloc visitat. Es fa especial èmfasi en la captació dels diferents aspectes de la seva naturalesa. Es concreta com aconseguir les millors fotos de persones, de paisatge, de fauna i fins i tot dels éssers més diminuts: insectes i plantes. Es projectaran imatges obtingudes amb diverses tècniques a diferents viatges, així com un reportatge complet com a mostra del resultat de tot el que s'ha explicat.

 

PROGRAMA

- La preparació del viatge

- Planificació de la ruta

- Elecció de l'equip fotogràfic

- Copsar el paisatge

- Fotografiar animals salvatges

- Macro: fotografia d'aproximació

- Selecció final i postproducció

- Exemples: viatges al Carib, Islàndia, Namíbia, Botswana, Kruger, la ruta de la seda, etc.

 

Durada: al voltant d'1 hora i mitja.

 

genesis

GÉNESIS (Sebastião Salgado)

por: Juan Carlos Pascual

La sensación que me queda al salir de visitar el “Génesis” de Sebastião Salgado es agridulce.

188-av-sebastiao-salgado-4Mis deseos traicioneros y optimistas me hacían esperar una película de autor, pero la realidad me mostró una superproducción con todo lo que ello conlleva, todos los medios habidos y por haber, efectos impresionantes, pero poco corazón.

Salgado recurre a la épica para mostrarnos la primigeneidad de nuestro planeta, la naturaleza virgen que aún pervive, la casi nula contaminación que el progreso y la mano del hombre van sembrando con el tiempo en cada vez más lugares.

Y para ello realizó más de 30 viajes por zonas recónditas de la Antártida, África, Norteamérica o La Amazonia.

Las 245 fotografías que componen la exposición están vestidas de un blanco y negro casi siempre contrastado y con detalle en todo el rango dinámico de las imágenes.

40a7c9ddAquí encuentro una de las lagunas de esta muestra, se echa de menos el color en multitud de esas fotografías. Para mí la sangre es roja, no negra, y la lava es de un naranja intenso, no grisácea, casi del mismo gris que las piedras que hacen de orilla o el cielo que las cubre.

Se llegan a empastar troncos de árboles con las hojas, incluso con la piel humana, y todo ello resta potencia a una posible imagen en color.

Por supuesto no siempre es así, y es en las imágenes menos pretenciosas y más límpias y minimalistas donde el blanco y negro cobra toda su fuerza y su sentido, como en una cola de ballena asomando sobre la superficie del mar o unas siluetas de pescadores que palean con sus remos para hacer avanzar su canoa.

sebastiao_salgado_genesis_03Las imágenes de paisajes tienen mucha fuerza visual, gran parte de ellas están tomadas desde puntos elevados, incluso desde avionetas, helicópteros o globos, logrando vastos horizontes de cielos dramáticamente nublados, con una impresionante sensación de profundidad. Son con toda seguridad las fotografías que más refuerzan esa “épica” que tanto se empeña en buscar el autor.

En las instantáneas de animales hay de todo, tanto bueno como prescindible. Se mezclan aglomeraciones migratorias de mamíferos en magníficas composiciones diagonales y lineales con otras donde impera la confusión visual. Primeros planos de aves integradas perfectamente en un entorno rocoso pleno de plumíferos de la misma especie a la vez que bandadas de pájaros volando a lo lejos que no dicen nada, o típicas fotografías “de las que todos hacemos”.

seabastiao-salgado-28Con las imágenes de seres humanos ocurre un tanto de lo mismo, con la extrañeza de ver retratos colectivos que parecen hechos en un estudio y un poco más adelante magníficas fotografías de las mujeres Zo’é de Towari Ypy totalmente mimetizadas en su hábitat natural.

Como anécdota tengo que decir que me ha escamado ver una serie de fotos de la tribu Mentawai de Indonesia o los Himba de Namibia, en las que me pareció reconocer a un par de “nativos” que aparecían en el sospechoso programa de televisión Perdidos en la tribu. ¿Casualidad?

También quiero comentar un par de detalles técnicos que me han sorprendido y eran objeto de debate entre los asistentes.salgado

Parece ser que Salgado inició este proyecto con equipos analógicos y lo terminó en digital por motivos logísticos. Pero más allá de eso hay fotografías que tienen un grano excesivo no justificable por la luz ambiente más que suficiente. Y sin embargo hay retratos en interiores con luz tamizada y bastante justa que no muestran el mínimo rastro de grano ni de ruido. Como digo había muchos visitantes comentando esto mismo.

La otra cuestión se refiere al procesado de alguna de las imágenes, que les dan un acabado un tanto plástico o incluso de hdr que pueden llegar a molestar al espectador.

116720-752-550Para concluir este análisis totalmente personal, diré que la impresión general que me llevo es que Salgado ha querido realizar su obra cumbre (su edad no le permitirá muchas más aventuras como ésta) pero se ha quedado a medias. Hay imágenes francamente impresionantes y llamativas, tanto por la espectacularidad como por la limpieza y la simplicidad, pero también hay un buen número que son totalmente prescindible.

A mi me enseñaron que la calidad de una exposición fotográfica la determina la calidad de la peor imagen mostrada en la misma. Bajo esta premisa debo decir que “Génesis” puede resultar decepcionante.

Luces y sombras de un trabajo que a pesar de sus carencias es una cita obligada para los amantes de la fotografía, que por cierto se podrá visitar en Barcelona a partir del 2 de octubre de este mismo año.sebastiao-salgado-genesis-elephant

Fotografías: Sebastião Salgado

Cargol-Mecànic

Bosco Mercadal i Moll

 Per Pilar Castillo Pla

Amb sis ous i un cargol.

1 cardos unidos

Flor de geraneo 02Sí, així com sona, amb sis ous i un cargol molts de nosaltres no sabríem ben bé què fer, però hi ha qui fa art i aquest és en Bosco Mercadal.

I si algú es pregunta qui és en Bosco us hi podeu trobar amb respostes com el pare, el marit, el germà, el fill, el veí, el company de feina, l’amic, el senyor que fa fotos…

Parlar amb ell, compartir un café és tot un plaer, on les hores es fan curtes. És parlar amb un home senzill, que compagina el seu temps, aquest temps que ens marca el rellotge entre tot allò que és important a la seva vida: la seva família, la seva  feina i la seva passió.

Bosco Mercadal Moll 2011-Flores que se muerenPerò en Bosco no deixa l’art a l’atzar, sinò que treballa la idea, la gira i capgira, la deixa, la torna a agafar, la modifica fins que dóna per bona una pensada que de vegades és fidel a la primera idea i d’altres no s’assembla en res. El resultat és la seva obra, la seva creació, partint de zero, a la que ha dedicat el temps que calia, sense preses, sense presions, reforçant els contrastos, els colors i les formes. I com a  bon coneixedor de  les regles s’atreveix a trencar-les per a  crear una harmonia que porta el seu segell personal, amb unes textures que són part d’ell, doncs són textures de la terra que el va veure néixer, la seva Menorca natal, on va creixer envoltat dels seus nou germans, una Menorca envoltada de llum, acostumada a la tramuntana i les llevantades que imprimeixen als seus murs matisos pictòrics i que en Bosco sap tan bé fusionar amb les seves  creacions. Una Menorca que va deixar fa uns anys per a afincar-se terra endins, a Logronyo, a una Rioja de pedra i color de vinyes, on  va haver d’acostumar-se  a parlar tot el dia en castellà, però on  malgrat el temps passat no li ha esborrat l’accent del menorquí  que va mamar des del bressol.

17 Momare 90x40I amb la seguretat que aporta la feina feta amb cura és quan dóna per bona la imatge, el conjunt de sensacions plasmades i envia l’obra a concursos i es sotmet al veredicte del jutges, doncs per ell és una manera de saber si la seva obra s’entén, si agrada, si arriba als demés. I no cal dir que sovint, molt sovint l’encerta, doncs només cal fer un repàs al seu currículum per a adonar-nos que la feina ben feta troba el seu lloc tan a nivell nacional com internacional. I així ha presentat una forquilla fent de bressol a una cirera, un diàleg de peres o el contrast de la fragilitat d’un cargol amb la duresa d’una clau anglesa, que l’han fet guanyador a certàmens als Estats Units, França i Noruega entre d’altres països. Altres vegades és ell qui fa de jutge, qui fa un veredicte sobre les obres dels altres, i reconeix que és una manera de veure el que es fa al món, sent més crític amb els bodegons, ja que com ell diu: “ per a crear una composició es té tot el temps del món”.

44 Lapiz 02I amb la humilitat dels grans comparteix el que ha après dels altres i el que dia a dia va aconseguint amb la seva pròpia dedicació a tallers i projeccions-col·loqui.

Però no tot el temps que dedica a la fotografia és un temps de recerca i creativitat, també hi ha el temps de la nostàlgia com a qüestió emocional, el temps que dedica a restaurar fotografies antigues de la família, aquelles imatges que li fan sentir-se bé, aquelles imatges que ja són part de la seva història personal.

36 Mario 07En Bosco dóna sortida als seus estats d’ànim, a les seves inquietuds amb objectes quotidians, amb objectes que l’envolten dia a dia i que amb la seva sensibilitat els veu com a perfectes models, plens de vida per a crear natures mortes.

El considero un mestre, un referent, amb un cert punt de timidesa, introvertit i serè  que sap com pocs demostrar el que diu: “ No cal anar-se gaire lluny per a fer una bona foto. Si saps mirar al teu voltant, la pots trobar aquí mateix”.

Flores que se mueren 05 R

Feu una ullada a www.boscomercadal.com i una passejada pels seus Fotopoemas, disponible a www.blurb.es,  i …ja em direu.

El sueño de Mario

Cargol Mecànic

IMG_6240

José Antonio Andrés Ferriz, o com fer fotografies sense càmara.

_MG_1519per: Pilar Castillo Pla

José Antonio Andrés Ferriz és una de les persones que el món de la fotografia m’ha permet conèixer.

Per a molts és conegut per ser el president de la Federació Catalana de Fotografia, o haver estat president de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya.

Així el vaig conèixer, però ara m’atreviria a dir que és un amic.

Parlar amb ell d’ell mateix m’ha estat fàcil, doncs és una persona propera  que tan t’explica un acudit com et fa una classe magistral de fotografia.

Va néixer a Yecla l’any 1944, però per raons familiars  va  canviant de ciutat fins arrelar-se a Barcelona.

IMG_6237Els seus inicis com a fotògraf van ser gairebé per casualitat, com tantes coses passen a la vida. Era descobridor i mànager de cantants i grups musicals. S’encarregava de fer les fotos per a les promocions en revistes del sector. Això i les típiques imatges familiars i de vacances que de ben segur fem tots.

Poc a poc, amb la seva primera càmera, una Nera, va endinsant-se als misteris per a descobrir el que aquest món li oferia. Comença a revelar les seves captures, però com diu: “no veia els blancs i negres com jo volia”, i opta per matricular-se a IDEP i tenir com a mestres a  Manolo Laguillo, Manel Úbeda, Humberto Rivas, Mariano Zuzunaga i Joan Fontcoberta, entre d’altres.IMG_6299

Tot i així no abandona del tot l’ambient musical, la seva gran passió des de petit. Ell volia ser cantant, i  va ser cantant professional, conegut com Chico Ferriz. Als 7 anys es va pujar per primera vegada a un escenari per a cantar El inclusero de Juanito Valderrama, però quan li demanava al seu pare que el matriculés a una escola de cant la resposta era: “no te apunto a una escuela de canto por que te caes”. És clar que el punt d’humor li ve de família.

Es dedica a impartir classes de guitarra i  s’inicia a la fotografia social: casaments, comunions,… i aprèn “ el què no s’ha de fotografiar per a aconseguir bones fotografies”.

Exigent amb la seva fotografia i inquiet a la recerca de creativitat experimenta amb tot allò que li proporciona fotografies amb personalitat. Així trobem imatges pintades amb retolador, rajades, virades, puntejades o tractades amb lleixiu. Unes altres positivades amb pinzell. Pintava negatius, feia collages retallant i enganxant imatges… i comença a presentar-se a concursos on es reconeix el seu treball i la seva experimental creativitat.IMG_6254

No puc amagar un somriure al explicar-me  quan  les seves filles eren petites i les seia al davant d’una sèrie de fotografies i li feien de jurat. Les fotografies escollides les presentava a concurs…i sovint, molt sovint encertaven.

O quan recorda a Floquet de Neu, que “ em va tenir 25 minuts amb l’ull enganxat a la càmara fins que va dignar girar-se i vaig poder fer-li la foto”.

Un detall que em va cridar l’atenció va ser quan em va explicar que  l’any 2009 va ser finalista al Premi Catalunya i va renunciar al ser membre de la Junta directiva de la Federació Catalana de Fotografia. La seva ètica personal va passar pel davant de la il·lusió.IMG_6253

Amb l’arribada de l’Era Digital es proposa fer coses diferents. Sempre a la recerca de crear amb personalitat pròpia i així comença a pintar amb llum de llanterna i a fer

fotos sense càmera. Sí, sí, sense càmera.

I com? Amb l’escàner.

Es dedica a fer bodegons directes des de  l’escàner o escaneja objectes realitzant muntatges posteriors .

Una tècnica que va impartint en tallers,doncs li agrada crear i compartir.

Sóc conscient que queden coses al tinter, però crec que és un apropament a un

Mestre 1* de la Federació  Catalana de  Fotografia (MFCF1*), Artista de la Confederación Española (ACEF), Excel·lència de la Federació Internacional de l’Art Fotogràfic (EFIAP), Jurat d’Argent de la Federació Catalana de Fotografia (JAFCF) i Reconeixement 3 d’Image Sans Frontière(RISF3).

IMG_6240Són tantes les exposicions col·lectives i individuals i els premis que componen el seu currículum que caldria molt d’espai  i crec que és millor contemplar les seves imatges i fer una ullada a:

https://galeria.blipoint.es/jaandresferriz

IMG_6251Tot un plaer el poder compartir amb ell una bona estona amb una frase a recordar:

“La fotografia quan més senzilla més arriva a la gent”.

IMG_6296 IMG_6292

CONTACTA AMB NOSALTRES

ASSOCIACIÓ FOTOGRÀFICA DE SANTS


calendari afosants

 AFOSANTS

Casa del Mig

Carrer Muntadas, 1-5

(Parc de l'Espanya Industrial) 08014 Barcelona

© Afosants.cat