Per : Bea Dalmau
Fotògrafa i economista Bea Dalmau (Tortosa, 1971), fascinada per l’Àrtic, ha viatjat a Svalbard, Islàndia o Groenlàndia a la recerca del Blau del gel, enlluernada per referents fotogràfics com Vincent Munier, Paul Nicklen, Ragnar Axelsson o Penti Sammallahti
L’Àrtic, des de fa alguns estius, ha fet aparició a les pàgines dels diaris. Malauradament aquesta irrupció no es deu a l’extrema bellesa d’aquesta zona de la Terra, sinó al fet de ser la regió que experimenta l’impacte més sever del canvi climàtic i de l’escalfament global. Un dels efectes més notables és la ràpida disminució del gruix, l’extensió i l’edat de la banquisa àrtica. El gel marí és la base de l’ecosistema marí àrtic i el decreixement té un impacte directe en les espècies salvatges i en les societats humanes que l’habiten.
L’Àrtic constitueix un ecosistema únic al nostre planeta. Format d’una banda per un oceà parcialment cobert de gel, la banquisa àrtica, i d’una altra, per una superfície de terra coberta per la tundra àrtica i per glaceres i gels perpetus. La vida a l’Àrtic consta d’organismes i societats humanes adaptats al gel i a les condicions extremes de l’entorn. Aquests paisatges i vides, en situació de risc de persistència, han mogut el meu interès per aquesta regió.
