Page 52 - objectiu_afosants_16

ARTICLES Escollir l’equip abans de fer una sortida sempre és important. Quan és fotografia de paisatge és complicat descartar elements perquè el factor sorpresa sempre hi juga a l’exterior, i no tenir l’objectiu adequat quan es presenta una oportunitat pot resultar molt decebedor. Tanmateix, portar tot l’equip a l’esquena en una ruta de muntanya, on els desnivells són importants, pot ser un handicap. És bo establir un equip base i a partir d’aquí anar sumant. La majoria de fotografies que he fet en aquestes muntanyes han estat amb un objectiu 70-200. Les bones vistes dels pics es troben des d’un punt llunyà. Per tant, per a mi, aquest és l’objectiu base per on començar a omplir la motxilla. Una bona opció és sortir només amb aquest equip. Poden sorgir fotografies que no puguem fer però el pes que portem serà molt lleuger. Podem acabar d’omplir la bossa pel rang de baix o pel de dalt. El més habitual es afegir un 24-70. D’aquesta manera podrem fer fotografies incloent primers plans, perspectives amb camins, ermites i pedres de ben a prop, etc. La bossa ja comença a pesar però l’esforç pot valdre la pena. Si ens trobem les cabres o bé amb una oportunitat molt llunyana trobarem a faltar un gran tele-objectiu. Portar un 600 o un 150-600 sens dubte ens pot ser útil en aquestes circumstàncies. Però l’equip ja pesa masa i l’esforç a fer, important. Hem de pensar també que un trípode ens pot ser de molta utilitat en situacions de poca llum com la posta de sol. És un llast que hem de dur tota l’estona per potser només utilitzar-lo en unes poques fotografies. Cal valorar si ens interessa afegir- lo. Pel que fa a la resta de petits estris, podria ser útil un filtre polaritzador, algun degradat i un cable disparador per fer les fotografies amb trípode. No hi ha normes, no hi ha equip idoni, cal pensar abans que ens farà servei de veritat i quin és el nostre objectiu. Voldria acabar aquest article esmentant que aquestes muntanyes seran la localització d’un dels meus propers projectes. Agafant com a punt de partida el treball més paisatgístic que he fet fins ara, voldria anar resseguint una fina línia que em porti fins a un treball reflexiu, on les agulles d’aquestes muntanyes siguin les protagonistes. Bibliografia: Montserrat: 50 indrets amb encant. David Balcells Badia. Cosetània Edicions. Aquest llibre m’ha ajudat a trobar rutes, a descobrir històries i noms, i m’ha inspirat amb les seves magnifiques fotografies del mateix autor. 52 Objectiu AFOSANTS No16 | Setembre 2019 Posta de sol entre boires sobre agulles